Filtrar per llengua
L'última vegada que hi vaig anar fa 2 anys. Recordo que vaig menjar molt i que tot era molt bo. La carn estava al seu punt just, i el pica pica que ens van fer, era molt bo, i amb la quantitat justa. Recordo que cap de la familia va quedar amb gana, i tots en vam marxar molt contents. Per cert, és un bon lloc on poder-hi anar amb nens petits, a fora hi ha molt espai, i una afluència de cotxes gairebé nul·la.
és un bon lloc per anar-hi amb colla, hi ha espai, i és agradable. les amanides les fan molt bones, i les torrades també, aquestes últimes són grans i et deixen ben tip. la situació és molt bona, just al centre de vic, el que passa és que no hi ha massa aparcament, aquest és l'únic inconvenient que té. si podeu sopar a fora, a la mini terrassa, és d'agraïr.
el vaig descobrir fara cosa de 2 o 3 anys, gairebé no havia anat a menjar mai a la garriga, però coses que passen, sempre hi ha un primer dia. Buscant algún lloc on mejar algo més que un simple entrepà varem entrar al Carrer gran. Era un divendres, em va sorpendre, gent dreta eseperant-se...la cosa prometia. després de esperar poc més de 15 minuts varem tenir la carta a les mans i una taula. El restaurant era força acollidor, amb un tóc rústic de casa de poble de tota la vida i el menjar no estava gens malament. Recordo que tocaven molt el tema brasa. En tinc un bon record.
Varem anar-hi l'altre dia amb uns amics. La veritat es que haviem passat per davant mols cops i mai ens haviem decidit a probar-lo. Local petit i acollidor on la seva gran arma són els 1001 vins. De ven segur que trobareu aquell vi que feia temps estaveu desitjant probar. En cuant a cuina, res a dir, uns plats molt elaborats a un preu molt competitiu i un personal molt agradable. Es nota realment que disfruten fent el que realment els agrada
Si preguntes a Vic, tot el món coneix El Petricó i ha anat alguna vegada a sopar. És un local cèntric i molt bonic. La fusta és la reina de la seva decoració. Les taules, les cadires, els bancs, parets... tot és de fusta. Una decoració rústica que acompanya perfectament les carns rostides, els embotits, el pà amb tomàquet... i un bon vi. El menjador sempre està ple de grans grups que van a sopar, i a gaudir. És sempre una aposta segura si el què busques és quedar bé amb els teus amics a un preu raonable i no haver de patir per la hora de marxar, sempre acaben tancant a cuarts de quinze als caps de setmana
Recordo que de petita hi havia anat molt amb la familia, sempre recordava el anem a la Fonda Europa com a grans àpats de mola qualitat. Ara fa poc vaig tenir la ocasió de tornar-hi. Si continua siguent aquell restaurant especial. Tot i que trobo que ja no tenen aquella cura i tracta cap als plats que tenien fa uns anys, però sempre serà el Fonda Europa.
