Filtrar per llengua
Ja fa anys que ens deixem caure per aquest bonic poble...però sempre anavem al mateix restaurant, aquest any després de la cursa popular varem voler provar aquest restaurant i la veritat es que va ser un encert. La propietària un encant i el menjar molt bò a més estàs apartament del follon del centre del poble i s'agraeix .
fa anys que el conec i de tant en tant ens hi parem amb la dona. Ens hi agrada perquè l'ambient continua siguent familiar i la cuina es com la d'abans. Saps que no en sortiràs amb gana. a més té un fantàstic aparcament just davant el restaurant...
Es una barreja d'història, encant, bon gust..que fa que et vinguin ganes de quedar-te una bona estona només observant els detalls. Entre setmana fan un menú de 25€ espectacular, ho recomano a tothom que tingui ganes de deixar-se sorprendre!
Sóc de Barcelona ciutat i cada vegada que pugem a Vic junt amb la meva parella, que ho fem molt assíduament ja que ens encanta la ciutat, no dubtem gens en repetir-hi en aquest RESTAURANT en majúscules. RESTAURANT perquè a part del menjar casolà que fa el gran cuiner Albert Tomàs el tracte amb el client per part de la seva muller Antonia Palacios es immillorable. Realment et sents com a casa, amb això ho dic tot. A part el preu qualitat es excel•lent puix que no són gens abusius i per tant no surts amb la cartera escurada. Així mateix la qualitat es molt i molt bona gràcies a que tots el seus productes són el millor del mercat.
Sóm una parella de barcelona que desde que erem joves hi hem anat. El tracte és exquisit i el lloc inmillorable. Realment sembla que estiguuis a un altre món. Pau, tranquilitat i sobretot confort és el què en destacaria. A més crec que la carn és d'ells ja que tenen una petita explotació ramadera.
nosaltres ja fa anys que hi pujem amb la familia. És un lloc preciós i tranquil. El restaurant és el que antigament era la antiga rectoría així que s'hi respira història. El menjar és com el de tota la vida, casolà. I si teniu nens és ideal...allà poden correr i jugar fins que el cos els digui prou.
Quan el lloc t'impressiona pel seu bon gust a l'hora d'escollir emplaçament, d'encertar en la decoració i de recordar una època passada i esplendorosa, penses: Ai que aquí hi ha trampa i no menjarem bé. Res més lluny de la realitat. A Cau Faluga vam trobar un tracte exquisit, un menjar digne dels paladars més exigents i un lloc per repetir i aconsellar al millor dels nostres amics!
La descoberta de Cau Faluga és una veritable temptació pels sentits i per a la sensibilitat de qui sap gaudir de la bona taula, de qui frueix amb els caldos exquisits i de qui no és indiferent a un espai que et fa sentir immers en el modernisme d’interior, amb pinzellades de Rusiñol, amb cadències rítmiques dels telers a peu de riu que encara reverberen en el cau de la memòria i amb la gentilesa dels amfitrions que et fan sentir part d’aquest paradís manlleuenc inèdit, revelador i encisador. M’ha impressionat i m’ha corprès tot el conjunt que et situa en una altre temps i en una altre món, on la nau fabril és un testimoni del passat i la xemeneia desafia el cel com si fos la torre de babel o l’ímpetu dels germans Jacint i Abel Soler que s’han mesurat amb l’obstacle i l’han vençut. Recomano vivament Cau Faluga al bell mig del recinte amb parterres de gespa d’un verd intens de maragda, una escalinata de doble braç que el fa més senyorial i la monumental llar de foc de Clarassó que és caliu inestimable per la vetllada en què desfilen unes viandes llamineres, de textures diferents i sabors contrastats perfectament conjuntats en una simfonia de colors, d’olors i de gustos. Cau Faluga és un referent obligat en parlar de la cuina de l’Osona, un ambaixador excepcional de les seves possibilitats, un paladí exigent de la menja tradicional i, a la vegada, de la imaginació convertida en recepta culinària, i un punt de peregrinació pels amadors de la feina gastronòmica ben feta, de l’exigència en els preparatius, de la gentilesa en el tracte i de l’assoliment d’un estadi de complaença en el plaer de menjar.
Vaig estar amb uns amics i realment vam sortir molt satisfets. Els aperitius sorprenents, plats de gran qualitat i exquisida elaboració, extensa carta de vins i unes postres delicioses. El servei excel•lent i un ambient preciós, molt agradable. Senzillament un sopar perfecte per repetir ben aviat.
Realment feia falta un lloc així a la Comarca, quedes frapat quant entres al restaurant. L'art del bon gust brilla per tot arreu. El menjar de qualitat i molt ben presentat, el pollastre que vam provar era exquisit. El servei atentíssim. Sincerament un lloc espectacular on tot bon sibarita hauría d'anar.
Varem descobrir aquest bonic restaurant el dia de Mercat Medieval. Aparentment sembla una xarcuteria glamurosa però s'hi amaga un restaurant acollidor al pis superior. Hi havia força gent. Però l'amabilitat i el bon servei van estar sempre presents. La cualitat de la carn més que bona. Celebro que no hagi estat lúnic que n'hagi sortit satisfet. Veig que hi ha un altre usuari que opina positivament del establiment. Realment s'ho merèix
Som una colla d'amics i després d'haver provat molts restaurants e Vic ens quedem amb el Refugi. Qualitat / Preu és el millor i el servei és molt eficient. A més la decoracio surt de l'habitual... Definitivament el millor de llarg.
sóm una colla de ciclistes de Sant Celoni que sempre ens deixem caure per alguna carretera del montseny. Desde fa temps sóm el restaurant Collformic és un fixe en les nostres parades. Bon menjar casolà. Bona qualitat del producte i sobretot. Teca i més teca, quins plats que et posen!
aquests dies de mercat medieval de vic varem pujar amb la família, i farts de tanta gent i buscant tranquilitat varem buscar algun poblet del costat on menjar algo fora la aglomeració de gent. Passant per la carretera varem veure aquest restaurant i la veritat es que tot i ser petitó. Esta foça bé per el què et donen. Un menú realment correcte i sense pretencions però que va complir amb nota. Ens va agradar.
M'hi van portar l'any passat després d'anar a buscar bolets (un cistell fins a la nança de fredolics). Fa dies que penso amb les carxofes, impresionant de bones i ho varem rematar amb els peus.... la feina va ser aixecar-se de la taula. Buffff !